‘Els vells amants’
Por Luís Bassat — Portada

‘Els vells amants’ 09/10/2026 00:30 Síguenos en Google 0:00 Audio generado por IA 0:00 0.5x 0.8x 1x 1.2x 1.5x SUSCRÍBETE PARA ESCUCHAR
En 1967, Joan Manuel Serrat compuso y grabó la canción Els vells amants. Dice así:
“Els seus cabells el temps ha tornat blancs./Les seves mans, nervioses i arrugades./Els seus cabells el temps ha tornat blancs/i un xic més trista la seva mirada.
”S’estimen com jo voldria ser estimat/(si els costums que segueixo ho permeten),/s’estimen com jo voldria ser estimat/quan la esperança comenci a estar seca.
”I s’agafen les mans els vells amants./ Recorden, com ahir,/les flors que van collir./I s’agafen les mans els vells amants./Es miren i ho saben tot,/no els cal dir res, cap mot.

”On els vells viuen es va aturar el temps/amb el retrat que a la paret penja./On els vells viuen es va aturar el temps/després que es varen casar aquell diumenge.
”La ràdio antiga i el rellotge gran/i el cobretaula carregat de randes./La ràdio antiga i el rellotge gran/que encara sona/d’hora en hora amb mandra.
”s’agafen les mans els vells amants./Es bressolen cada nit com dos infants petits/I s’agafen les mans els vells amants/I es pregunten: ’Estàs bé?/Avui no et fa mal res?’
”I per Sant Jordi ell li compra una rosa/embolicada amb paper de plata./I per Sant Jordi ell li compra una rosa/mai no ha oblidat aquesta data.
”I pels carrers s’han perdut els amants./No tenen por, no tenen pressa./I pels carrers s’han perdut els amants/amb una flor i la seva tendresa…”
La canción de Serrat ha influido más en mi vida que la universidad, mi carrera de publicitario, los viajes por el mundo…
Esta canción, Carmen y yo la escuchamos por primera vez cogiéndonos las manos. A los 40, se nos fue poniendo el pelo blanco y seguimos con las manos entrelazadas. Cuando cumplí 65, invité a Serrat a cantar para nosotros y para nuestros amigos y le escuchamos cogidos de las manos.
Els vells amants ha influido más en mi vida que la universidad, mi carrera de publicitario, las ceremonias olímpicas, los viajes por el mundo y los consejos de tantas personas extraordinarias que he conocido, porque nos mostró, a Carmen y a mí, desde el principio de nuestra vida en común, a dónde queríamos llegar. No nos habló de riqueza, ni de éxito ni tan siquiera de nuestros hijos. Nos hizo ver lo maravilloso que es llegar a cierta edad y seguir dándonos las manos nerviosas y arrugadas.

Lee también
La marca Seat
Luis Bassat
Y para esto hemos vivido, y debo decir, con inmensa alegría, que lo hemos conseguido. Todo lo demás es menor, tal vez necesario, pero menor. Si algo puedo desear a mis hijos, nietos y a todas las personas que quiero, es que busquen esto en sus vidas. Que vivan intensamente, que aprovechen ese milagro que es estar vivos para llegar a viejos y mirar para atrás y para adelante, cogidos de la mano de la persona amada.
Mostrar comentarios
Fonte: Portada