Maria del Mar Bonet emociona París mig segle després
Por Eusebio Val Mitjavila — Portada
Maria del Mar Bonet emociona París mig segle després
Un mite de la Nova Cançó
La cantant mallorquina fa un concert a la sala Olympia, amb la nostàlgia de la seva actuació del 1975
María del Mar Bonet, durant el concert de diumenge a l’Olympia de París
EUSEBIO VAL
París. Corresponsal
12/10/2026 07:10 Actualizado 12/10/2026 09:33 Síguenos en Google 0:00 Audio generado por IA 0:00 0.5x 0.8x 1x 1.2x 1.5x SUSCRÍBETE PARA ESCUCHAR
La veu de Maria del Mar Bonet continua sent un raig de sensualitat mediterrània. Ho van poder comprovar -i gaudir- els qui van acudir aquest diumenge al seu recital a la sala Olympia, a París. La cantant mallorquina, de 79 anys, va reviure la seva històrica actuació del 27 d’abril del 1975, un inevitable exercici de nostàlgia, però també una exhibició de longevitat artística, en total complicitat amb l’audiència.
El retorn a París del mite balear de la Nova Cançó va ser patrocinat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Llull. Si fa 51 anys l’acompanyaven a l’escenari Ovidi Montllor i Toti Soler, aquesta vegada va actuar de teloner de luxe Borja Penalba, el cantautor valencià que col·labora amb Bonet des de fa tres lustres. Va pujar a l’escenari, amb ell, l’actor Sergi López, per llegir alguns textos i cantar.
A més de les cançons més conegudes del seu repertori, com Nina, Ninona -“pensada per a la filla que no vaig tenir, però que vaig somiar”-, Bonet va interpretar temes del seu últim àlbum, L’aigua no cansa, que va sortir a començaments d’aquest any i va aconseguir un èxit de la crítica. Amb ella van venir de Mallorca els seus col·laboradors habituals: Toni Pastor (llaüt), Marc Grasas (guitarra), Marko Lohikari (contrabaix), Benjamí Salom (violí) y José Llorach (percussió).
El 1975, amb el dictador Franco encara viu, aquell concert matinal de l’Olympia, com altres esdeveniments culturals, va ser una mica més que una fita de la cançó catalana contemporània. Va assistir el poeta Vicent Andrés Estellés. Bonet deixaria clars els eixos de la seva carrera, la recuperació del cançoner popular, amb peces com a Tonada de collir olives, Tonades de segar o Sa Ximbomba, i el desig d’adaptar els textos de poetes com Bartomeu Rosselló-Porcel o Miquel Martí i Pol.
Vestida de negre i amb la seva cabellera de sempre, la cantant va admetre la seva emoció d’estar de nuevo a l’Olympia, que va qualificar de “temple”, després de tant temps. Va explicar que, el 1975, amb Franco encara en el poder, era una oportunitat de cantar cançons que estaven prohibides. “Per unes hores podíem ser libres”. “No sé si d’aquí cinquanta anys podré encara cantar per a vostès”, va fer broma.
Al concert va acudir, per sorpresa, Carles Puigdemont, acompanyat per Laura Borràs. L’expresident, saludat per molts dels assistents, no va voler fer declaracions, al·legant que era un moment per a Maria del Mar Bonet. Puigdemont es va creuar amb l’ambaixador d’Espanya, el lleidatà Victorio Redondo Baldrich, i amb els representants davant l’OCDE, Ximo Puig, i davant la Unesco, Miquel Iceta. Entre l’audiència, molts catalans establerts a París i admiradors que van fer el viatge expressament.
La consellera de Cultura, Sonia Hernández Almodóvar, que també es va desplaçar a París, va qualificar el recital de “gran esdeveniment, un concert molt esperat”, i va reconèixer que avui, com fa mig segle, existeix una component política i reivindicativa associada. “És un moment important -va dir-. Hi ha moltes coses que tornen i hem de fer memòria”.
El concert de Bonet va tancar un cap de setmana molt dens de cultura catalana a París, amb l’actuació de l’Orfeó Català acompanyant la Filharmònica de Nova York en la interpretació de La transmigració de les ànimes, de John Adams. En la Sorbona, divendres, el Centre d’Estudis Catalans de la universitat organitzo un espectacle d’Aina Tomàs i Martorell, David Puntunet i Pierre Baux com a homenatge a Lluís Llach.
Eusebio Val
Corresponsal de 'La Vanguardia' en París
Corresponsal de ‘La Vanguardia’ en París desde el 2018. Anteriormente fue corresponsal en Alemania (1994-2002), en Estados Unidos (2002-2009) y en Italia y ante el Vaticano (2009-2018)
Mostrar comentarios
Fonte: Portada
